OperaciĆ³ AL, part 2
Material militar

OperaciĆ³ AL, part 2

OperaciĆ³ AL, part 2

El creuer pesant USS Louisville (CA-28) va sortir de Fist Bay a l'illa d'Adak l'abril de 1943.

La nit vinent no va suposar per als nord-americans una pausa per al descans en la lluita per les illes Aleutianes. Es temia amb raĆ³ que el principal atac de l'enemic es produiria en els propers dies, per la qual cosa se suposava que havia de detectar els portaavions japonesos abans de la represa de les operacions aĆØries. A mĆ©s de diverses Catalines, tambĆ© es van enviar bombarders de l'exĆØrcit en patrulles nocturnes. Tal com van recordar les seves tripulacions, les condicions meteorolĆ²giques mortals van regnar sobre Alaska i les illes Aleutianas aquella nit. Dos Catalinas, pilotats pels segons tinents de la Marina Gene Cusick i Eugene Stockstone, que no donaven signes de vida i es consideraven perduts juntament amb les seves tripulacions, no van sobreviure al pas per la tempesta.

Segon ralĀ·li a Dutch Harbour - 4 de juny.

La ratxa perdedora va ser trencada per un hidroaviĆ³ pilotat pel portabandera Marshall K. Frirks. A les 6:50 feia vuit hores que estava a l'aire i va sortir de la tempesta sense problemes greus. En el viatge de tornada a unes 160 milles al sud-oest d'Umnak, una pantalla de radar ASV va entrar en contacte amb un objecte no identificat a la superfĆ­cie de l'aigua. Els Frear sabien que no podia ser una illa o un vaixell americĆ , aixĆ­ que va decidir baixar l'altitud i estudiar la zona. Per a la seva sorpresa, va cĆ³rrer directament contra el 2n Kido Butai, perĆ² les unitats japoneses no el van trobar.

OperaciĆ³ AL, part 2

Un vaixell del nord-oest fumant desprĆ©s de ser colpejat per una bomba aĆØria.

L'americĆ  va enviar precipitadament un missatge a la base sobre un portaavions i dos destructors amb coordenades 50Ā°07'N 171Ā°14'W, movent-se al llarg d'un curs de 150Ā°. DesprĆ©s de confirmar que s'havia rebut el missatge, Catalina va haver de mantenir un contacte visual amb l'equip japonĆØs. Menys d'una hora desprĆ©s, Frirks va rebre l'ordre de tornar a la base pel comandament de l'ala de patrulla. Tanmateix, abans d'abandonar l'enemic, l'americĆ  va decidir provar sort i bombardejar un dels vaixells japonesos. La seva entrada va ser totalment infructuosa i ell mateix va perdre un dels motors a causa del foc antiaeri.

DesprĆ©s del 2n Kido Butai Frirks Catalina havia de ser rellevada, pilotada pel tinent de la Marina Charles E. Perkins, que va enlairar de Dutch Harbour. Aquesta vegada, el vaixell volador estava armat amb un torpede i dues bombes de 227 kg per si tinguĆ©s l'oportunitat d'arribar a una distĆ ncia segura de l'enemic. Cap a les 11:00, Perkins va localitzar l'equip japonĆØs i va informar a la base de l'albirament d'un portaavions, dos creuers pesats a 215Ā° a 165 milles de Dutch Harbor, en un curs de 360Ā°. Catalina havia de seguir el 2n Kido Butai fins que arribessin els bombarders aliats. No obstant aixĆ², els retards en la transmissiĆ³ de la radiografia van fer que un total de dotze B-26A de Cold Bay i Umnak van enlairar amb mĆ©s d'una hora de retard.

Com Fryrky, Perkins tambĆ© va voler provar sort i va enfrontar Catalina a Junyo. Els japonesos no van semblar sorpresos i van obrir foc antiaeri. Una de les explosions va destruir el motor dret del volador, que va perdre momentĆ niament la seva estabilitat. Perkins va tenir una opciĆ³: continuar l'enfocament suĆÆcida o marxar. Sense posar en perill la vida de la tripulaciĆ³, l'americĆ  va llanƧar un torpede i les dues bombes a l'aigua, desprĆ©s de la qual cosa va desaparĆØixer en un nĆŗvol de pluja. Quan va estar segur que no el perseguien els caces japonesos, tambĆ© va buidar els seus dipĆ²sits de gas a mig camĆ­ per arribar a la base amb nomĆ©s un motor en marxa.

Sis B-26A d'Umnak, liderats pel capitĆ  Owen Mils, no van poder localitzar els portaavions japonesos basant-se en pistes dels telegrames existents. Cap dels bombarders estava equipat amb radar, i la Catalina de Perkins ja tornava. El temps canviant es va tornar a sentir. Una borrasca plujosa i una espessa boira van dificultar la recerca amb instruments Ć²ptics. L'Ćŗnica opciĆ³ segura era mantenir-se per sobre dels nĆŗvols, perĆ² en aquestes condicions, trobar vaixells a la superfĆ­cie de l'aigua era gairebĆ© un miraculĆ³s. Van passar els minuts segĆ¼ents i Mils no va tenir mĆ©s remei que decidir retirar-se.

L'expediciĆ³ dels bombarders a Cold Bay va ser una mica mĆ©s dramĆ tica. Sis. B-26A dirigit directament per l'ansiĆ³s coronel William

El pare Irekson estava armat amb torpedes a instĆ ncies del personal naval. DesprĆ©s de l'enlairament, el grup, Ć©s clar, es va dirigir cap a la zona indicada per Perkins, perĆ² en aquest cas tambĆ© es va fer sentir una espessa boira fosca. Els avions nord-americans van perdre el contacte visual entre ells i van haver d'augmentar la seva alƧada per restaurar-lo. Tot i que la pujada va durar nomĆ©s uns minuts, un bombarder pilotat pel capitĆ  George Thornbrough es va perdre en el procĆ©s. Com a Ćŗnic del grup, va decidir continuar amb la seva missiĆ³ i va continuar buscant portaavions japonesos. Pel que sembla, el destĆ­ va recompensar la seva perseveranƧa quan aviat va trobar el segon Kido Butai.

Amb nomĆ©s un torpede, Thornbrough sabia que aquesta era una oportunitat Ćŗnica. Evidentment no tenia prou espai i temps per a un atac de torpedes, aixĆ­ que va decidir bussejar. L'americĆ  esperava que mentrestant poguĆ©s armar el torpede i utilitzar-lo com a bomba. Va triar el portaavions Ryujo com a objectiu, la tripulaciĆ³ del qual va veure rĆ pidament l'amenaƧa. L'artilleria antiaĆØria va tronar, perĆ² era massa tard per aixecar Zero a l'aire per interceptar l'aviĆ³ enemic. Thornbrough va girar bruscament i es va trobar directament davant d'un dels costats del portaavions. Els japonesos estaven tan indefensos com mai, nomĆ©s podien comptar amb les seves armes per abatre o almenys dispersar el B-26A, perĆ² la mĆ quina va continuar amb el seu enfocament arriscat. En el moment decisiu, l'americĆ  va deixar anar la palanca i el seu torpede va lliscar cap a la coberta de Ryujo. Com mĆ©s s'acostava a l'objectiu, mĆ©s canviava la seva trajectĆ²ria i, al final, va caure a una mica mĆ©s de 60 metres del vaixell, aixecant una enorme columna d'aigua darrere d'ella.

Els japonesos van respirar alleujats. Thornbrough estava furiĆ³s perquĆØ podria haver perdut una oportunitat Ćŗnica a la vida d'enfonsar un portaavions. Tanmateix, no anava a perdonar el seu oponent amb tanta facilitat. Va tornar a la base per repostar, armar l'aviĆ³ i tornar a agafar la carretera. Trencant entre nĆŗvols gruixuts, en lloc d'Otter Point, va haver d'aterrar a Cold Bay. En el mateix lloc, va escriure un relat detallat del seu atac i, al mateix temps, va saber que els cinc bombarders restants de l'esquadra havien tornat segurs a la base4. Sense esperar la decisiĆ³ del comandament, ell i la tripulaciĆ³ van pujar a bord d'un bombarder i van marxar a buscar els japonesos entre una espessa boira. Aquesta va ser l'Ćŗltima vegada que es van veure amb vida. Abans de la mitjanit, un aviĆ³ de Thornbrough va assenyalar un intent de trencar els nĆŗvols fins a la base des d'una altitud d'uns 3000 m. Un mes mĆ©s tard, a la platja d'Unimak, a unes 26 milles de Cold Bay, es van trobar 40 restes amb cossos enredats. cinturons de seguretat. Els nord-americans van batejar les pistes de l'aeroport de Cold Bay Thornbrough en honor a aquesta heroica expediciĆ³.

El mateix dia, els portaavions japonesos tambĆ© van ser detectats per un parell de B-17B, models de bombarders experimentals mĆ©s antics. Van viatjar a la ubicaciĆ³ informada successivament per Freaks, Perkins i Thornbrough, i utilitzant el seu propi radar ASV, van trobar l'equip Kakuta. El capitĆ , el capitĆ  Jack L. Marks, va baixar nomĆ©s 300 m i va llanƧar cinc bombes sobre un grup de vaixells visibles, tots els quals van resultar ser inexactes. Al mateix temps, el seu lateral, el tinent Thomas F. Mansfield, va posar els seus ulls en Takao. L'americĆ  pretenia baixar l'altura tant com fos possible i colpejar directament l'objectiu d'un dels mĆ­ssils antiaeris. L'atac es va incendiar i es va estavellar a la superfĆ­cie de l'aigua, a les proximitats immediates de la unitat atacada. La majoria de la tripulaciĆ³ no va tenir temps d'abandonar l'aviĆ³, ja que de seguida va anar al fons. L'Ćŗnic supervivent va ser capturat per Takao6. Marx no va poder ajudar els seus companys de cap manera i va tornar a la base, informant d'un atac amb bomba fallit.

La notĆ­cia que els segĆ¼ents bombarders havien xocat amb la tripulaciĆ³ d'en Kakuchi tambĆ© va arribar a Otter Point, on el capitĆ  Mills va decidir donar una altra oportunitat a la seva tripulaciĆ³ desprĆ©s d'una recerca matinal infructuosa. Els sis B-26A estaven armats amb torpedes i es van dividir en dos grups desprĆ©s de l'enlairament. Un d'ells, liderat pel mateix Mils, va trobar els dos portaavions japonesos. Dos avions dirigits a Ryujo i un a Junyo. Tot i que els nord-americans van afirmar mĆ©s tard que van aconseguir enfonsar un creuer, cap dels vaixells japonesos va resultar danyat com a resultat.

atac de torpedes.

Kakuta temia un contraatac enemic, perĆ² no esperava ser assetjat per petits grups de bombarders durant la major part del dia. Va ser molt mĆ©s fĆ cil per als japonesos evitar atacs Ćŗnics que les accions coordinades de tota l'ala aĆØria amb seu a les illes Aleutianes i Alaska. Va ser una de les poques coses positives que va passar als japonesos el 4 de juny. Segons el pla original de l'operaciĆ³, el 2n Kido Butai havia d'atacar posicions enemigues a l'illa d'Adak a primera hora del matĆ­. Les terribles condicions meteorolĆ²giques que van perdurar a la base nord-americana durant tota la nit i la major part del matĆ­ van convĆØncer Kakuta que seria mĆ©s prudent contraatacar a Dutch Harbor, sobretot perquĆØ el temps a la zona era clarament visible.

canviat a favorable.

Per si de cas, a les 11:54, Kakuta va enviar un parell de Kate del portaavions Ryujo, que van anar a reconeixement al sector 46 Ā° a una distĆ ncia de 144 milles per avaluar les condicions meteorolĆ²giques sobre Dutch Harbor9. Els bombarders japonesos es van trobar amb un aviĆ³ enemic al llarg del camĆ­, perĆ² no volien lluitar amb ell. A un quart de dotze estaven sobre la base americana i van enviar un telegrama recomanant una incursiĆ³. En Kakuta encara no estava segur que el temps empitjoraria i es va abstenir de prendre decisions precipitades. A les 13:00, va enviar un segon parell de "Kate" al sector de reconeixement 13 Ā° durant 44 milles per confirmar l'atac a Dutch Harbor. MĆ©s d'una hora desprĆ©s, a les 49:150, les dotacions dels bombarders van donar llum verda per comenƧar a volar. Al mateix temps, el grup va ser informat del descobriment d'un destructor enemic al sud de l'illa d'Unalaska14.

Afegeix comentari