La tradiciĆ³ obliga!
Material militar

La tradiciĆ³ obliga!

Transport de personal blindat de rodes SKOT-2AP amb dos llanƧadors de mƭssils antitanc Malyutka-M muntats a la torreta.

En un breu article Ć©s impossible descriure tots els ĆØxits significatius de l'Institut Militar de Tecnologia d'Armes (VITV) de Zielonka. Durant els 95 anys d'existĆØncia de WITU, s'han desenvolupat molts sistemes d'armes interessants i equips especials que sĆ³n extremadament Ćŗtils per al nostre exĆØrcit.

Els primers intents de crear un centre cientĆ­fic, que, com s'indica en els documents, es convertiria en la instituciĆ³ mĆ©s alta del paĆ­s per a la cura i el desenvolupament de totes les branques de l'equipament militar, es van fer l'any 1919. L'exĆØrcit polonĆØs tenia austrĆ­ac, alemany, rus. , anglĆØs, francĆØs, italiĆ  i fins i tot japonĆØs o mexicĆ , es necessitava una instituciĆ³ que poguĆ©s avaluar professionalment la seva utilitat, rendiment, indicar la possibilitat de reparaciĆ³ o modernitzaciĆ³ i provar municiĆ³.

A la primera meitat de la dĆØcada de 20 van aparĆØixer noves tasques que podien ser realitzades per professionals que servien i colĀ·laboraven amb una instituciĆ³ d'aquest tipus, com ara: opinar en publicacions oficials, resoldre disputes sobre l'elecciĆ³ i acceptaciĆ³ d'armes, aprovar canvis de disseny o dur a terme. els seus propis estudis cientĆ­fics i tĆØcnics per a la nova construcciĆ³ i modernitzaciĆ³.

Banc de proves terrestres al lloc de llanƧament al mar WM-18 amb una cƠrrega completa de mƭssils no guiats M-14OF calibre 140 mm.

Abans de la creaciĆ³ de WITU

AixĆ­, es va fundar l'Institut d'InvestigaciĆ³ d'Artilleria (IIA), que es va inaugurar el 25 de marƧ de 1926. La seva primera ubicaciĆ³ va ser un edifici al carrer Ludna 11 de VarsĆ²via. Amb forƧa rapidesa, el 7 d'abril de 1927, l'IBA es va transformar en l'Institut de Recerca de Materials per a Armaments (IBMU), ampliant l'estructura organitzativa i la cobertura temĆ tica del treball realitzat. Es va fer un altre canvi en aplicaciĆ³ de l'ordre del 30 d'octubre de 1934, segons la qual, a partir de l'1 de juliol de 1935, la reorganitzada IBMU esdevinguĆ© l'Institut TĆØcnic d'Armament.

En aquell moment ja s'estaven fent intensos treballs de construcciĆ³ a Zelenka, prop de VarsĆ²via, on es va decidir colĀ·locar el Centre d'InvestigaciĆ³ BalĆ­stica, que forma part de l'institut, i mĆ©s tard el Departament d'Armes de petit calibre. Posteriorment, s'hi van preparar camps de tir oberts, aixĆ­ com tĆŗnels de formigĆ³ armat i una trampa especial de gran volum dissenyada per provar armes i municions de calibre especialment gran. Tanmateix, la residĆØncia principal es va mantenir a VarsĆ²via;

Universitat de Tecnologia de VarsĆ²via.

DesprĆ©s del final de la Segona Guerra Mundial, el treball va comenƧar a utilitzar els recursos i els recursos sobrants del llegat de la UIT d'abans de la guerra. L'Institut va funcionar de manera extraoficial i el 1950-52 es va establir l'Institut de Recerca d'Armes i Municions com a instituciĆ³ civil. Mentrestant, els quadres professionals van comenƧar les seves activitats amb la traducciĆ³ al polonĆØs de la documentaciĆ³ tĆØcnica soviĆØtica sobre tipus seleccionats d'armes i municions, especialment dissenyades per iniciar rĆ pidament la producciĆ³ al paĆ­s. El 2 d'abril de 1952, es va crear completament una instituciĆ³ de recerca militar a Zelonka, que es va anomenar el Camp d'Artilleria de Recerca Central. En els anys segĆ¼ents, el nom va canviar tres vegades mĆ©s. El novembre de 1958 es va constituir el Camp d'Artilleria de Recerca Central, el gener de 1962 es va transformar en Centre d'InvestigaciĆ³ d'Armaments i, finalment, el 23 d'octubre de 1965 es va constituir l'Institut Militar.

armes tĆØcniques.

Primers ĆØxits

El primer treball encarregat per l'institut, establert el 1926, va consistir principalment en proves operatives de diversos tipus d'armes. El resultat del treball dels enginyers uniformats va ser, en particular, la introducciĆ³ d'un cartutx modificat de calibre 7,92 mm per a les armes petites llavors principals del nostre exĆØrcit. AixĆ­ mateix, es van iniciar estudis sobre les existĆØncies de pĆ³lvora, explosius i detonadors, que era condiciĆ³ per a l'emmagatzematge segur de les seves existĆØncies en magatzems.

Malgrat el breu perĆ­ode d'existĆØncia i treball, primer durant el perĆ­ode de crisi econĆ²mica, i desprĆ©s lentament recuperant-se de la recessiĆ³ fins a l'esclat de la guerra el setembre de 1939, es poden constatar ĆØxits indubtables pel compte de l'Institut.

El primer Ć©s sens dubte el wz. 35 en 7,9 mm. El model implementat en producciĆ³ va ser un dels tres desenvolupats i provats per la ITU. Juntament amb un cartutx especialment dissenyat, anomenat oficialment cartutx DS de 7,9 mm, aquesta arma era capaƧ de destruir qualsevol tanc alemany o soviĆØtic d'aquella ĆØpoca.

El potencial dels empleats de l'institut es pot demostrar amb altres armes llanƧades. Un d'ells, que, perĆ², no es va produir en massa fins al setembre de 1939, va ser un canĆ³ de llarg abast de 155 mm. El disseny desenvolupat a la ITU va veure un prototip el 1937, que es va provar intensament el 1938-39. S'ha assolit un recorregut de 27 km. Els treballs posteriors es van interrompre per l'esclat de la guerra.

La histĆ²ria de la creaciĆ³ d'un rifle semiautomĆ tic per a cartutxos estĆ ndard de 7,9 mm va ser similar. Es van preparar dos projectes amb diferents principis de funcionament, i a l'inici de la guerra van aconseguir fer un lot de prova de 150 fusells que s'havien de provar, aquesta vegada no als camps d'entrenament, sinĆ³ en unitats de combat a les files. De nou, l'esclat de la guerra es va posar en el camĆ­. Els treballs sobre armes lleugeres es van dur a terme amb ĆØxit desprĆ©s de 1945.

Afegeix comentari