Assassins de submarins. L'aviaciĆ³ en la lluita contra els submarins Kriegsmarine part 3
Material militar

Assassins de submarins. L'aviaciĆ³ en la lluita contra els submarins Kriegsmarine part 3

Portaavions d'escolta USS Guadalcanal (CVE-60). Hi ha 12 Venjadors i nou Wildcats a bord.

El destĆ­ de l'U-Bootwaffe el 1944ā€“1945 reflecteix el declivi gradual perĆ² inevitable de les forces armades del Tercer Reich. L'aclaparador avantatge dels aliats a l'aire, al mar i a la criptografia finalment va inclinar la balanƧa al seu favor. Malgrat els ĆØxits aĆÆllats i la introducciĆ³ de solucions tecnolĆ²giques innovadores, la flota de submarins de la Kriegsmarine va deixar de tenir cap impacte real en el curs posterior de la guerra i podria, en el millor dels casos, "volar amb honor" fins al fons.

L'espectre d'un desembarcament aliat a Noruega o FranƧa va significar que gran part de la forƧa submarina de la Kriegsmarine es va aturar per a una acciĆ³ defensiva. A l'AtlĆ ntic, els submarins, organitzats en grups dispersos, havien de continuar operant contra combois, perĆ² a menor escala i nomĆ©s a la seva part oriental, per tal d'atacar la flota d'invasiĆ³ el mĆ©s aviat possible en cas d'aterratge amfibi. possible.

L'1 de gener de 1944 hi havia 160 submarins en servei: 122 tipus VIIB / C / D, 31 tipus IXB / C (sense comptar dos torpeders tipus VIIF i sis petites unitats tipus II al Mar Negre), cinc "submarins". creuers" tipus IXD2, una capa de mina tipus XB i un vaixell de subministrament tipus XIV (l'anomenada "vaca lletera"). Altres 181 estaven en construcciĆ³ i 87 en fase d'entrenament de la tripulaciĆ³, perĆ² els nous vaixells amb prou feines eren suficients per cobrir les pĆØrdues actuals. Al gener es van posar en servei 20 submarins, perĆ² se'n van perdre 14; al febrer van entrar en servei 19 vaixells, mentre que 23 van ser donats de baixa de l'estat; al marƧ n'hi havia 19 i 24, respectivament, dels 160 submarins lineals amb quĆØ els alemanys van entrar al cinquĆØ any de guerra, 128 eren a l'AtlĆ ntic, 19 a Noruega i 13 al Mediterrani. En els mesos segĆ¼ents, per ordre de Hitler, les forces dels dos Ćŗltims grups van augmentar, a costa de la flota atlĆ ntica, el nombre de la qual es va anar reduint gradualment.

Al mateix temps, els alemanys estaven treballant en la millora de l'equipament dels submarins per millorar les seves possibilitats d'enfrontar-se als avions. Els anomenats snorkels (snorkels) permetien aspirar aire a un motor diĆØsel i emetre gasos d'escapament quan el vaixell es movia a la profunditat del periscopi. Aquest aparell tecnolĆ²gicament primitiu, tot i que permetia viatges llargs amb poc calat, presentava greus inconvenients. Els motors de combustiĆ³ interna, a causa de l'alt nivell de soroll, van facilitar la detecciĆ³ de la nau mitjanƧant indicadors de soroll, aixĆ­ com visualment, grĆ cies als gasos d'escapament que suren per sobre de l'aigua. En aquell moment, el vaixell era "sord" (no podia utilitzar hidrĆ²fons) i "cec" (la forta vibraciĆ³ feia impossible l'Ćŗs del periscopi). A mĆ©s, les "osques" que sobresurten van deixar una petita perĆ² notable empremta a la superfĆ­cie de l'aigua, i en condicions meteorolĆ²giques favorables (mar suau), es van poder detectar radars DIA. Pitjor encara, en cas d'inundaciĆ³ dels "roncs" per les ones del mar, el dispositiu tancava automĆ ticament la presa d'aire, que els motors van comenƧar a agafar des de l'interior del vaixell, que amenaƧava d'ofec a la tripulaciĆ³. L'U-2 es va convertir en el primer vaixell equipat amb orificis nasals que va fer una campanya militar (gener del 539, des de Lorient).

En els Ćŗltims anys de la guerra, el conjunt estĆ ndard de canons antiaeris per a submarins consistia en dos canons bessons de 20 mm i un canĆ³ de 37 mm. Els alemanys no tenien prou matĆØries primeres estratĆØgiques, per la qual cosa els nous canons de 37 mm tenien peces fetes de materials susceptibles a la corrosiĆ³, la qual cosa va provocar l'encallament de l'arma. Es milloraven constantment els detectors de radar que, en sortir a la superfĆ­cie, notificaven a la nau que estava sent rastrejada pel radar de bord d'una aeronau o d'un volador. El conjunt FuMB-10 Borkum, que va substituir el FuMB-9 Wanze (fora de producciĆ³ a finals de 1943), va cercar en un rang mĆ©s ampli, perĆ² encara dins de les longituds d'ona emeses pels radars ASV Mk II mĆ©s antics. FuMB-7 Naxos va demostrar ser molt mĆ©s eficaƧ, operant en el rang de longitud d'ona de 8 a 12 cm, detectant radars ASV Mk III i VI mĆ©s nous de 10 cm (utilitzant la banda S).

Un altre dispositiu per combatre la ForƧa AĆØria Aliada va ser el simulador FuMT-2 Thetis. Posada en marxa el gener de 1944, havia d'imitar un submarĆ­ amb ecos de radar i provocar aixĆ­ atacs contra aquest objectiu imaginari. Consistia en un pal de diversos metres d'alƧada, al qual s'acoblaven antenes dipols, muntades sobre un flotador que subjectava l'aparell a la superfĆ­cie de l'aigua. Els alemanys esperaven que aquests "esquers", desplegats en gran nombre al golf de Biscaia, pertorbessin els avions enemics.

Al vessant europeu de l'AtlĆ ntic, la guerra antisubmarina va continuar sent responsabilitat del comandament costaner britĆ nic, que, a partir de l'1 de gener de 1944, tenia a la seva disposiciĆ³ els segĆ¼ents esquadrons per a aquest propĆ²sit:

    • 15. Grup: Esquadrons nĆŗms 59 i 86 de la RAF (Liberatory Mk V/IIIA) a Ballykelly, Irlanda del Nord; EsquadrĆ³ nĆŗm. 201 de la RAF i els esquadrons nĆŗms. 422 i 423 de la RCAF (volants Sunderland Mk III) al castell d'Archdale, Irlanda del Nord;
    • 16. Grup: 415 EsquadrĆ³ RCAF (Wellington Mk XIII) a Bircham Newton, East Anglia; 547. Sqn RAF (Liberatory Mk V) a l'illa Thorney, al sud d'Anglaterra;
    • 18. Grup: EsquadrĆ³ nĆŗm. 210 de la RAF (volants Catalina Mk IB/IV) i esquadrĆ³ nĆŗm. 330 noruec de la RAF (Sunderland Mk II/III) a Sullom Vow, illes Shetland;
    • 19. Grup: EsquadrĆ³ nĆŗmero 10 RAAF (Sunderland Mk II/III) a Mount Batten, sud-oest d'Anglaterra; EsquadrĆ³ nĆŗmero 228 de la RAF i esquadrĆ³ nĆŗmero 461 RAAF (Sunderland Mk III) al moll de Pembroke, GalĀ·les; NĆŗms 172 i 612 Esquadrons de la RAF i 407 EsquadrĆ³s RCAF (Wellington Mk XII/XIV) a Chivenor, al sud-oest d'Anglaterra; 224. EsquadrĆ³ RAF (Liberatory Mk V) a Sant Petersburg. Eval, Cornualla; VB-103, -105 i -110 (Esquadrons Libertadors de la Marina dels EUA, 7th Naval Airlift Wing, operatius sota el comandament de la costa) a Dunkswell, al sud-oest d'Anglaterra; Esquadrons 58 i 502 de la RAF (Halifaxy Mk II) a Sant Petersburg. Davids, GalĀ·les; EsquadrĆ³ nĆŗmero 53 i txec nĆŗmero 311 de la RAF (Liberatory Mk V) a Beaulieu, al sud d'Anglaterra; EsquadrĆ³ nĆŗmero 304 polonĆØs de la RAF (Wellington Mk XIV) a Predannak, Cornualla.

EsquadrĆ³ nĆŗmero 120 de la RAF (Liberatory Mk I/III/V) estacionat a ReykjavĆ­k, IslĆ ndia; a Gibraltar 202 Squadron RAF (Cataliny Mk IB/IV) i 48 i 233 Squadron RAF (Hudsony Mk III/IIIA/VI); a Langens, AƧores, l'esquadrĆ³ nĆŗm. 206 i 220 de la RAF (Flying Fortresses Mk II/IIA), l'esquadrĆ³ nĆŗm. 233 de la RAF (Hudson Mk III/IIIA) i una unitat de l'esquadrĆ³ nĆŗm. 172 de la RAF (Wellington Mk XIV), i a AlgĆØria 500. Sqn RAF (Hudson Mk III/V i Ventury Mk V).

A mĆ©s, les unitats equipades amb caces Beaufighter i Mosquito, aixĆ­ com una sĆØrie d'esquadrons de la Commonwealth britĆ nica que operaven fora del Comandament Coster, a l'est del Mediterrani i a la costa d'ƀfrica, van participar en accions contra submarins. La costa d'AmĆØrica estava custodiada per nombrosos esquadrons de la Marina dels EUA, l'aviaciĆ³ canadenca i brasilera, perĆ² el 1944-1945 prĆ cticament no tenien ningĆŗ amb qui lluitar. La 15a Ala de Transport Aeri de l'Armada dels Estats Units (FAW-15) estava estacionada al Marroc amb tres esquadrons Liberator (VB-111, -112 i -114; l'Ćŗltim des de marƧ): dos Ventur (VB-127 i -132) i un Catalin (VB). - 63).

Afegeix comentari