La llei de la repulsiĆ³ universal
A finals del 2018, va esclatar una discussiĆ³ a la comunitat internacional de fĆsics sobre una publicaciĆ³ controvertida de Jamie Farnes de la Universitat d'Oxford, en la qual intenta explicar la matĆØria fosca i l'energia fosca darrere de les suposades interaccions de masses negatives. entrar a l'univers conegut.
La idea en si no Ć©s tan nova i, en suport de la seva hipĆ²tesi, l'autor cita Herman Bondi i altres cientĆfics. El 1918, Einstein va descriure la constant cosmolĆ²gica, que va postular, com una modificaciĆ³ necessĆ ria de la seva teoria, "necessĆ ria perquĆØ l'espai buit tingui el paper de gravetat negativa a l'univers i massa negativa dispersa per l'espai".
Farnes diu que la massa negativa pot explicar l'aplanament de les corbes de rotaciĆ³ de les galĆ xies, la matĆØria fosca, les grans formacions com les conjuncions de galĆ xies i fins i tot el destĆ final de l'univers (es expandirĆ i es contraurĆ cĆclicament).
Ćs important assenyalar que el seu article tracta sobre "la unificaciĆ³ de la matĆØria fosca i l'energia fosca". La presĆØncia de matĆØria de massa negativa a l'espai podria substituir l'energia fosca, i tambĆ© eliminar els problemes que fins ara s'han explicat per aixĆ². En lloc de dues entitats misterioses, apareix una. AixĆ² Ć©s unificaciĆ³, tot i que encara Ć©s molt problemĆ tic determinar aquesta massa negativa.
Massa negativatot i que el concepte Ć©s conegut en els cercles cientĆfics des de fa almenys un segle, els fĆsics el consideren exĆ²tic principalment per la seva total manca d'observaciĆ³. Encara que sorprĆØn a molts gravetat nomĆ©s actua com una atracciĆ³, perĆ² a falta d'evidĆØncia en contra, no suggereixen immediatament massa negativa. I aquest no atraurĆ , sinĆ³ que repelĀ·lirĆ , segons la hipotĆØtica "llei de repulsiĆ³ universal".
Restant en l'Ć mbit hipotĆØtic, esdevĆ© interessant quan la massa habitual que ens coneixem, Ć©s a dir. "positiu", es troba amb una massa negativa. Un cos amb una massa positiva atreu un cos amb una massa negativa, perĆ² alhora repelĀ·leix la massa negativa. Amb valors absoluts propers entre si, aixĆ² portaria al fet que un objecte seguiria a un altre. Tanmateix, amb una gran diferĆØncia en els valors de les masses, tambĆ© es produirien altres fenĆ²mens. per exemple, una poma newtoniana de massa negativa caurĆ a la Terra de la mateixa manera que una poma normal, ja que la seva repulsiĆ³ no podrĆ anulĀ·lar l'atracciĆ³ de tot el planeta.
El concepte de Farnes suposa que l'Univers estĆ ple de "matĆØria" de massa negativa, tot i que es tracta d'un nom equivocat, ja que a causa de la repulsiĆ³ de les partĆcules, aquesta matĆØria no es fa sentir ni per la llum ni per cap radiaciĆ³. Tanmateix, Ć©s l'efecte repulsiu de la massa negativa que omple l'espai el que "mantĆ© les galĆ xies juntes", no la matĆØria fosca.
L'existĆØncia d'aquest fluid ideal amb massa negativa es pot explicar sense necessitat de recĆ³rrer a l'energia fosca. PerĆ² els observadors immediatament notaran que la densitat d'aquest fluid ideal en un univers en expansiĆ³ hauria de baixar. AixĆ, tambĆ© hauria de baixar la forƧa de repulsiĆ³ de la massa negativa, i aixĆ², al seu torn, provocaria una disminuciĆ³ de la velocitat d'expansiĆ³ de l'Univers, la qual cosa contradiu les nostres dades d'observaciĆ³ sobre el "colĀ·lapse" de les galĆ xies, cada cop menys asfixiades. repelĀ·lint masses negatives.
Farnes tĆ© un conill fora del barret per aquests problemes, Ć©s a dir, la capacitat de crear un nou fluid perfecte a mesura que s'expandeix, que ell anomena "tensor de la creaciĆ³". Una soluciĆ³ neta, perĆ², malauradament, semblant a la matĆØria fosca i l'energia, la redundĆ ncia de la qual en els models actuals el jove cientĆfic volia demostrar. Ćs a dir, reduint Ć©ssers innecessaris, introdueix un nou Ć©sser, tambĆ© de dubtosa necessitat.