EstaciĆ³ espacial internacional
Tecnologia

EstaciĆ³ espacial internacional

Sergei Krikalov va ser sobrenomenat "l'Ćŗltim ciutadĆ  de l'URSS" perquĆØ el 1991-1992 va passar 311 dies, 20 hores i 1 minut a bord de l'estaciĆ³ espacial Mir. Va tornar a la Terra desprĆ©s del colĀ·lapse de la UniĆ³ SoviĆØtica. Des de llavors, ha anat dues vegades a l'EstaciĆ³ Espacial Internacional. Aquest objecte (EstaciĆ³ Espacial Internacional, ISS) Ć©s la primera estructura espacial tripulada creada amb la participaciĆ³ de representants de molts paĆÆsos.

EstaciĆ³ espacial internacional Ć©s el resultat d'una combinaciĆ³ de projectes per crear l'estaciĆ³ russa Mir-2, l'American Freedom i l'europeu Columbus, els primers elements dels quals es van llanƧar a l'Ć²rbita terrestre el 1998, i dos anys mĆ©s tard hi va aparĆØixer la primera tripulaciĆ³ permanent. Els materials, les persones, els equips d'investigaciĆ³ i els materials sĆ³n lliurats a l'estaciĆ³ per les naus espacials russes Soiuz i Progress, aixĆ­ com les llanƧadores americanes.

El 2011 per darrera vegada llanƧadores volaran a l'ISS. TambĆ© no hi van volar durant mĆ©s de dos o tres anys desprĆ©s de l'accident de la llanƧadora Columbia. Els nord-americans tambĆ© volien deixar de finanƧar aquest projecte a partir de 3 anys. El nou president (B. Obama) va revertir les decisions del seu predecessor i va assegurar que el 2016 l'EstaciĆ³ Espacial Internacional rebĆ© finanƧament dels EUA.

Actualment consta de 14 mĆ²duls principals (finalment seran 16) i permet la presĆØncia de sis tripulants permanents al mateix temps (tres fins al 2009). S'alimenta amb panells solars prou grans (que reflecteixen tanta llum solar) que sĆ³n visibles des de la Terra com un objecte que es mou pel cel (al perigeu amb una ilĀ·luminaciĆ³ del 100%) amb una brillantor de fins a -5,1 [1] o - 5,9 [ 2] magnitud.

La primera tripulaciĆ³ permanent va ser: William Shepherd, Yuri Gidzenko i Sergei Krikalov. Van estar a l'ISS durant 136 dies 18 hores 41 minuts.

Shepherd es va allistar com a astronauta de la NASA el 1984. La seva formaciĆ³ anterior del Navy SEAL va resultar ser molt Ćŗtil per a la NASA durant la missiĆ³ de rescat de la llanƧadora Challenger de 1986. William Shepherd va participar com a especialista en tres missions de llanƧadora: la missiĆ³ STS-27 el 1988, la missiĆ³ STS-41 el 1990 i la missiĆ³ STS-52 el 1992. El 1993, Shepherd va ser nomenat per operar l'EstaciĆ³ Espacial Internacional (ISS). ) programa. En total, va passar 159 dies a l'espai.

Sergey Konstantinovich Krikalov va estar dues vegades a la tripulaciĆ³ permanent de l'estaciĆ³ Mir, i tambĆ© dues vegades a la tripulaciĆ³ permanent de l'estaciĆ³ ISS. Va participar en els vols de llanƧadores americans tres vegades. Vuit vegades va anar a l'espai exterior. TĆ© el rĆØcord del temps total passat a l'espai. En total, va passar 803 dies 9 hores 39 minuts a l'espai.

Yuri Pavlov Gidzenko va volar per primera vegada a l'espai l'any 1995. Durant l'expediciĆ³, van sortir a l'espai obert dues vegades. En total, va passar 3 hores i 43 minuts fora del vaixell. El maig de 2002, va volar a l'espai per tercera vegada i per segona vegada a MSC. En total, va estar a l'espai durant 320 dies 1 hora 20 minuts 39 segons.

Afegeix comentari