DescripciĆ³ i funcions del sistema de seguretat activa del vehicle
Contingut
Malauradament, fins i tot el motorista mĆ©s precĆs i experimentat no estĆ assegurat contra el risc de patir un accident. En adonar-seān, els fabricants dāautomĆ²bils estan fent tot el possible per millorar la seguretat del conductor i dels seus passatgers durant el viatge. Una de les mesures destinades a reduir el nombre dāaccidents Ć©s el desenvolupament dāun modern sistema de seguretat activa dels vehicles, que redueix el risc dāaccidents.
QuĆØ Ć©s la seguretat activa
Durant molt de temps, lāĆŗnic mitjĆ per protegir el conductor i els passatgers dāun cotxe eren nomĆ©s els cinturons de seguretat. No obstant aixĆ², amb la introducciĆ³ activa de l'electrĆ²nica i l'automatitzaciĆ³ en el disseny dels cotxes, la situaciĆ³ ha canviat radicalment. Ara els vehicles estan equipats amb una gran varietat de dispositius, que es poden dividir en dos grups principals:
- actiu (destinat a eliminar el risc dāuna emergĆØncia);
- passiu (responsable de reduir la gravetat de les conseqĆ¼ĆØncies dāun accident).
La peculiaritat dels sistemes de seguretat activa Ć©s que sĆ³n capaƧos dāactuar en funciĆ³ de la situaciĆ³ i prendre decisions en funciĆ³ de lāanĆ lisi de la situaciĆ³ i de les condicions especĆfiques en quĆØ es mou el vehicle.
La gamma de possibles funcions de seguretat activa depĆØn del fabricant, de lāequip i de les caracterĆstiques tĆØcniques del vehicle.
Funcions dels sistemes responsables de la seguretat activa
Tots els sistemes inclosos en el complex de dispositius de seguretat activa realitzen diverses funcions comunes:
- reduir el risc d'accidents de carretera;
- mantenir el control del vehicle en situacions difĆcils o dāemergĆØncia;
- proporcionar seguretat mentre condueix el conductor i els seus passatgers.
MitjanƧant el control de lāestabilitat direccional del vehicle, un complex de sistemes de seguretat activa permet mantenir el moviment al llarg de la trajectĆ²ria requerida, proporcionant resistĆØncia a les forces que poden provocar un lliscament o un tombament del cotxe.
Principals dispositius del sistema
Els vehicles moderns estan equipats amb diversos mecanismes relacionats amb el complex de seguretat activa. Aquests dispositius es poden dividir en diversos tipus:
- dispositius que interactuen amb el sistema de frenada;
- comandaments de direcciĆ³;
- mecanismes de control del motor;
- dispositius electrĆ²nics.
En total, hi ha diverses dotzenes de funcions i mecanismes per garantir la seguretat del conductor i dels seus passatgers. Els principals i mĆ©s demandats sistemes sĆ³n:
- antiblocatge;
- antilliscant;
- frenada d'emergĆØncia;
- estabilitat del tipus de canvi;
- bloqueig diferencial electrĆ²nic;
- distribuciĆ³ de les forces de frenada;
- detecciĆ³ de vianants.
ABS
LāABS forma part del sistema de frenada i ara es troba en gairebĆ© tots els cotxes. La principal tasca del dispositiu Ć©s excloure el bloqueig complet de les rodes durant la frenada. Com a resultat, el cotxe no perdrĆ estabilitat i controlabilitat.
La unitat de control ABS controla la velocitat de rotaciĆ³ de cada roda mitjanƧant sensors. Si un dāells comenƧa a desaccelerar-se mĆ©s rĆ pidament que els valors normalitzats, el sistema alleuja la pressiĆ³ de la seva lĆnia i sāevita el bloqueig.
El sistema ABS sempre funciona automĆ ticament, sense la intervenciĆ³ del conductor.
ASR
ASR (tambĆ© conegut com ASC, A-TRAC, TDS, DSA, ETC) Ć©s lāencarregat dāeliminar el lliscament de les rodes motrius i evitar la derrapada del cotxe. Si ho desitja, el conductor el pot apagar. Basat en ABS, lāASR tambĆ© controla el bloqueig diferencial electrĆ²nic i certs parĆ metres del motor. TĆ© diferents mecanismes dāacciĆ³ a alta i baixa velocitat.
ESP
LāESP (Sistema dāEstabilitat del Vehicle) Ć©s responsable del comportament previsible del vehicle i de mantenir el vector de moviment en cas de situacions dāemergĆØncia. Les designacions poden variar en funciĆ³ del fabricant:
- ESP;
- DSC;
- ESC;
- VSA, etc.
LāESP inclou tot un conjunt de mecanismes que sĆ³n capaƧos dāavaluar el comportament del cotxe a la carretera i reaccionar davant les desviacions emergents dels parĆ metres establerts com a norma. El sistema pot ajustar el mode de funcionament de la caixa de canvis, el motor i els frens.
BAIXA
El sistema de frenada dāemergĆØncia (abreujat com BAS, EBA, BA, AFU) Ć©s lāencarregat dāaplicar eficaƧment els frens en cas de situaciĆ³ perillosa. Pot funcionar amb o sense ABS. En cas de prĆ©mer intensament el fre, BAS activa lāactuador electromagnĆØtic de la barra de lāamplificador. Prement-lo, el sistema proporciona el mĆ xim esforƧ i la frenada mĆ©s eficaƧ.
EBD
La distribuciĆ³ de la forƧa de frenada (EBD o EBV) no Ć©s un sistema independent, sinĆ³ una funciĆ³ addicional que amplia les capacitats de l'ABS. EBD protegeix el vehicle contra el possible bloqueig de rodes a l'eix posterior.
EDS
El bloqueig diferencial electrĆ²nic es basa en ABS. El sistema evita el lliscament i augmenta la capacitat de travessia del vehicle redistribuint el parell a les rodes motores. En analitzar la seva velocitat de rotaciĆ³ mitjanƧant sensors, EDS activa el mecanisme de fre si una de les rodes gira mĆ©s rĆ pidament que les altres.
PDS
En controlar lāespai situat davant del vehicle, el sistema de prevenciĆ³ de colĀ·lisions de vianants (PDS) frena automĆ ticament el vehicle. La situaciĆ³ del trĆ nsit sāavalua mitjanƧant cĆ meres i radars. Per obtenir la mĆ xima eficiĆØncia, sāutilitza el mecanisme BAS. Tot i aixĆ², aquest sistema encara no ha estat dominat per tots els fabricants de cotxes.
Dispositius assistents
A mĆ©s de les funcions bĆ siques de seguretat activa, els vehicles moderns tambĆ© poden tenir dispositius auxiliars (assistents):
- sistema de visibilitat integral (permet al conductor controlar les zones "mortes");
- ajuda al baixar o ascendir (controla la velocitat requerida en trams difĆcils de la carretera);
- visiĆ³ nocturna (ajuda a detectar vianants o obstacles en el camĆ de nit);
- control de la fatiga del conductor (dĆ³na un senyal sobre la necessitat de descansar, detectant signes de fatiga del motorista);
- reconeixement automĆ tic de senyals de trĆ nsit (adverteix el motorista sobre lāĆ rea de cobertura de certes restriccions);
- control de creuer adaptatiu (permet al cotxe mantenir una velocitat determinada sense ajuda del conductor);
- assistĆØncia al canvi de carril (informa sobre lāapariciĆ³ dāobstacles o obstacles que interfereixen en el canvi de carril).
Els vehicles moderns sĆ³n cada vegada mĆ©s segurs per a conductors i passatgers. Dissenyadors i enginyers proposen nous desenvolupaments, la tasca principal dels quals Ć©s ajudar lāautomobilista en una situaciĆ³ dāemergĆØncia. Tot i aixĆ, Ć©s important recordar que la seguretat viĆ ria depĆØn, en primer lloc, no de lāautomatitzaciĆ³, sinĆ³ de lāatenciĆ³ i precisiĆ³ del conductor. LāĆŗs dāun cinturĆ³ de retenciĆ³ i el compliment de la normativa de trĆ nsit continuen sent claus per a la seguretat.