FundaciĆ³ i fundacions del Premi Nobel
Tecnologia

FundaciĆ³ i fundacions del Premi Nobel

Sturegatan 14 - ubicaciĆ³ de la FundaciĆ³

ā€“ l'any 1989, l'import dels premis Nobel es va augmentar de 880 a 000 milions de coronas suecas, perĆ² nomĆ©s el 3 es va assolir el valor real del primer premi de 1991. A partir de 1901, l'import del premi es va augmentar per compensar les pĆØrdues causades. per inflaciĆ³. L'any 1991, els guanyadors van rebre xecs per primera vegada per un import de 2001 milions de CZK. Els primers premiats l'any 10 van rebre 1901 corones, que corresponien a una vintena de la renda mitjana anual del professor. Si comparem els ingressos dels cientĆ­fics mĆ©s eminents del nostre temps, la quantitat de primes encara no ha arribat a aquest nivell. Els diners sĆ³n administrats per la FundaciĆ³ Nobel.

La FundaciĆ³ Nobel es va fundar el 29 de juny de 1900. Els primers premis es van lliurar 6 anys desprĆ©s de la mort d'Alfred Nobel, el 1901, per ĆØxits en fĆ­sica, quĆ­mica, medicina i literatura? a Estocolm i per la causa de la pau? a Oslo.

Nobel volia donar als cientĆ­fics l'oportunitat de fer investigacions interessants amb recompenses econĆ²miques. Es va incorporar a la literatura entre els camps premiats, probablement perquĆØ volia escriure ell mateix, perĆ² no va tenir gaire ĆØxit en aquest Ć mbit.

El Premi de la Pau, en canvi, es va considerar originĆ riament una penitĆØncia per Nobel, que va crear molts explosius (com la nitroglicerina, la dinamita, la cordita, la pĆ³lvora inodora). El dia abans de morir, va escriure que acabava d'inventar la nitrocelĀ·lulosa en pols sense fum. En total, va anunciar 355 patents a tot el mĆ³n. Una gran part de la seva fortuna va derivar d'interessos basats en explosius. PerĆ² un amic d'Alfred Nobel va insistir que el fundador del premi creia en aixĆ²? la millora dels mitjans de destrucciĆ³ en la direcciĆ³ de les guerres tĆ© mĆ©s possibilitats d'acabar-hi que tots els congressos de pau reunits. Com a resultat, Alfred Nobel no es va sentir culpable pels explosius que va produir.

La propietat deixada per Alfred Nobel Ć©s administrada per la FundaciĆ³ Nobel, perĆ² no s'atorga cap premi. L'any de la mort d'Alfred Nobel, tota la seva fortuna es va estimar en 33,234 milions de corones. Els marmessors del testament: Ragnar Zolman (aleshores 26 anys) i Rudolf Liljekista (aleshores 40), van haver de dividir l'interĆØs del capital en cinc parts iguals: bonificacions en Ć rees especĆ­fiques de la ciĆØncia. El Fons tambĆ© havia de vetllar per la seguretat dels bĆ©ns en valors. Tot i que es va prestar molta atenciĆ³ a la seguretat financera, als anys 20 i 30, com a conseqĆ¼ĆØncia de la Gran DepressiĆ³ i la inflaciĆ³, la riquesa va disminuir. Fins al 1946, el Fons, percebut com una societat de capital, va haver de pagar impostos elevats. L'any 1922, l'impost calculat era superior a la suma de la prima de 1923. NomĆ©s a mitjans de la dĆØcada de 40 va estar exempta d'impostos sobre la renda i socials.

Als anys 60 es va canviar el mĆØtode d'invertir diners i es van iniciar inversions en empreses immobiliĆ ries, forestals i agrĆ­coles. Als anys 70, la FundaciĆ³ Nobel va invertir els seus actius en accions i, a finals dels 80, al mercat immobiliari. Sota la gestiĆ³ de Stig Ramel, va sorgir la idea de portar els seus immobles a la seva prĆ²pia empresa, que desprĆ©s es podien vendre a la borsa. L'octubre de 1987 es va fundar Bavaring. El fons va vendre els seus immobles amb un alt benefici a principis dels anys 90, abans de la Gran DepressiĆ³, i el seu capital es va duplicar.

"PerĆ² la nostra filosofia segueix sent invertir sense risc", diu Solman, el nĆ©t del gestor del fons original. Va ser nomĆ©s als anys 90 que el valor real de la propietat va assolir el valor del perĆ­ode immediatament posterior a la mort del Premi Nobel.

A partir de l'1 de gener de 2000, el Fons tambĆ© pot, mitjanƧant una modificaciĆ³ de les normes, afegir a la remuneraciĆ³ els guanys comptables i de canvi de la venda d'actius.

TambĆ© s'han aixecat les restriccions a la propietat d'accions, que fins ara arribaven a un mĆ xim del 70% dels actius. L'Ćŗnica limitaciĆ³ Ć©s que el cost a llarg termini de la substĆ ncia no s'ha de veure afectat negativament per mantenir el valor real.

Afegeix comentari