Motor que utilitza combustible - informaciĆ³. Invocant un dimoni de fa 150 anys
La informaciĆ³ pot esdevenir una font d'energia? Investigadors de la Universitat Simon Fraser del CanadĆ han desenvolupat un motor ultrarĆ pid que diuen que "actua sobre la base de la informaciĆ³". Segons la seva opiniĆ³, es tracta d'un avenƧ en la recerca de nous tipus de combustible.
Els resultats de la investigaciĆ³ sobre aquest tema es van publicar a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). I a l'article descobrirem com Els cientĆfics han convertit el moviment de les molĆØcules en energia emmagatzemadadesprĆ©s s'utilitza per controlar el dispositiu.
La idea d'aquest sistema, que a primera vista sembla violar les lleis de la fĆsica, va ser proposada per primera vegada per un cientĆfic escocĆØs el 1867. L'experiment mental conegut com "el dimoni de Maxwell" Ć©s una mĆ quina hipotĆØtica que alguns creuen que podria permetre alguna cosa com una mĆ quina de moviment perpetu, o en altres paraules, mostrar quĆØ es pot trencar. segona llei de la termodinĆ mica parlar d'un augment de l'entropia a la natura.
que controlarĆ l'obertura i el tancament d'una petita porta entre les dues cambres de gas. L'objectiu del dimoni serĆ enviar molĆØcules de gas en moviment rĆ pid a una cambra i les de moviment lent a una altra. AixĆ, una cambra serĆ mĆ©s cĆ lida (que contĆ© partĆcules mĆ©s rĆ pides) i l'altra serĆ mĆ©s fresca. El dimoni crearĆ un sistema amb mĆ©s ordre i energia acumulada que el que va comenƧar, sense gastar cap energia, Ć©s a dir, suposadament experimentarĆ una disminuciĆ³ de l'entropia.
1. Diagrama del motor d'informaciĆ³
No obstant aixĆ², el treball del fĆsic hongarĆØs Leo Silard des de 1929 El dimoni de Maxwell va demostrar que l'experiment mental no viola la segona llei de la termodinĆ mica. El dimoni, va argumentar Szilard, ha de convocar una certa quantitat d'energia per esbrinar si les molĆØcules sĆ³n calentes o fredes.
Ara, els cientĆfics d'una universitat canadenca han construĆÆt un sistema que funciona amb la idea de l'experiment mental de Maxwell, convertint la informaciĆ³ en "treball". El seu disseny implica un model de partĆcules submergits a l'aigua i connectats a una font, que al seu torn estĆ connectada a un escenari que es pot moure cap amunt.
Els cientĆfics assumeixen el paper El dimoni de Maxwell, mireu que la partĆcula es mou cap amunt o cap avall a causa del moviment tĆØrmic i, a continuaciĆ³, moveu l'escena cap amunt si la partĆcula rebota a l'atzar. Si rebota, esperen. Tal com explica un dels investigadors, Tushar Saha, a la publicaciĆ³, "aixĆ² acaba aixecant tot el sistema (Ć©s a dir, augmentant l'energia gravitatĆ²ria - nota de l'editor) utilitzant nomĆ©s informaciĆ³ sobre la posiciĆ³ de la partĆcula" (1).
2. MĆ quina d'informaciĆ³ al laboratori
Ćbviament, una partĆcula Ć©s massa petita per enganxar-se a una molla, de manera que el sistema real (2) utilitza una eina coneguda com a trampa Ć²ptica, amb un lĆ ser per aplicar una forƧa a la partĆcula, simulant la forƧa sobre la molla.
En repetir el procĆ©s sense arrossegar directament la partĆcula, la partĆcula va pujar a una "gran alƧada", acumulant una gran quantitat d'energia gravitatĆ²ria. Almenys aixĆ² Ć©s el que diuen els autors de l'experiment. La quantitat d'energia produĆÆda per aquest sistema Ć©s "comparable a la maquinĆ ria molecular de les cĆØlĀ·lules vives" i "comparable als bacteris de moviment rĆ pid", explica un altre membre de l'equip. Yannick Erich.